Avui parlem de

Cada dia més fantasma!

El títol del post d'avui no es correspon amb el tipus de la foto, parla de mi.
Avui he tingut la segona entrevista de feina amb l'empresa que, sembla, està molt interessada en contractar-me.
Al final li he pogut rascar 3.000 euros més l'any i la possibilitat de 3.000 euros més d'un bonus segons objectius. (Rascar és un dir, ja ho tenien calculat).
M'han dit que si el que vull és realitzar una carrera professional, no és el lloc adient, només tinc dos esglaons que pujar, perquè després no hi ha res més. Tot i això m'han dit, "ara, si després resultes ser un Ronaldinho...", i jo que tinc l'autoestima pel terra li he contestat, "no, jo no sóc un Ronaldinho, sóc un Messi".
Després m'he penedit per la fantasmada, però si el senyor del post d'ahir ha arribat on ha arribat, jo puc ser qui vulgui.

A part d'això, el Barça d'ahir em va fer patir i gaudir alhora, potser el de la foto hauria de ser el Xavi, que ens està salvant de totes.
La Marta no pateix, em diu que estic boja, que em tranquil·litzi, però el futbol em serveix per desfogar-me i, a més, és una qüestió d'honor quedar per davant, principalment, del València i el Madrid. És orgull català, collons!

Motius per no votar-li

És monàrquic ;-P
És lleig.
Té una boca desagradable.
Té mala dicció.
Fa cara de patir alitosi.
No vol que la meva xurri i jo ens casem.
És de dretes.
És molt de dretes.
És fatxa.
És anticatalanista.
És amic del Rouco and Co.
És del PP......
Això sense tenir en compte els fonaments de la seva política i el seu programa electoral....
Així que va, què més li trobeu, afegiu coses

Biblioquè?

Avui s'han suprimit les classes a al facultat durant unes hores determinades perquè els alumnes han d'assistir a una sessió informativa molt important.
Tot i que jo ja he acabat la carrera, no sé en quina mesura em pot afectar, però el que sí crec és que la promoció d'aquest any serà l'última de bibliotecaris.
Els estudis se suprimeixen, tant els de primer cicle com els de segon, i ara només existirà una titulació, la d'Informació i Documentació.
Quina pena que em fa no haver de respondre més a preguntes com: però exactament tu què estudies?, pero esto que es, para ser bibliotecario?, biblio qué?.....
Ja és hora que la gent en general i els propis titulats, tinguin una mirada més àmplia i diversa sobre els estudis i les possibilitats que aquests ofereixen.
No senyors, no, estudiar Biblioteconomia i Documentació no ha de ser un estigma que ens converteixi automàticament en rates envoltades de llibres, amb monyo i mocassins.
Tant de bo això sigui un pas perquè la visió dels especialistes en informació i documentació comencin a ser vistos d'una altra manera.

Grip

Ja hem tornat.
Ha estat una setmana fantàstica!
De New York hem portat un munt de coses. Això del dòlar és un xollo, i a més hem trobat uns jeans Adidas súper exclusius (n'hem comprat un parell).
Ens ha fet calor, tant que la gent anava amb màniga curta pel carrer, i també ens ha nevat, tot en una setmana. Em vaig enfonsar a la neu en ple Bryant Park, no ho havia fet mai, i això de deixar-se caure d'esquenes i que la neu et faci de matalàs és genial.
Total que hem pagat excés d'equipatge i a més jo no m'he resistit a importar uns quants microbis i ara tinc un refredat de cavall, que intento mitigar amb la meva nova joguina: l'iPhone, el meu regal d'aniversari amb un retard de sis mesos.

Diu yor!

Ja no ens falta res per estar passejant pels carrers de Manhattan.
Ja no ens falta res per estar passant un fred de cagar-se.
Ja no ens falta res.

Per cert, m'acaben de trucar per convocar-me a una segona entrevista dilluns 25 a les 11 del matí.

Crec que els meus dies de jubilada estan comptats, i la mala vida, que això d'estar sense cobrar ni un duro després de cotitzar 18 anys toca una mica la moral. En fi que si m'agafen ja tindrem un motiu més de celebració.

Un divendres d'emocions

Actualitzo després d'uns quants dies i perquè divendres va ser un dia tan emocionant, que ni del bloc vaig recordar-me.
La majoria ja esteu al dia, però cal deixar constància al quadern virtual, no?
Bé, anem per parts.
En primer lloc: ja sóc bibliotecària! Tres notables i dos excel·lents, un d'ells al pràcticum, en resum que ja tinc la carrera llesta. Com em va dir el Jesus Gascón: "així de fàcil!"
Divendres al matí em van fer una entrevista a una empresa que ven aplicacions a biblioteques i centres de documentació. L'entrevista va anar força bé, em van dir que em trucaran per fer-ne una segona. Ja veurem com va, jo ara només penso en què d'aquí tres dies me'n vaig a Nova York.
Ah! Dissabte la meva Marta em va donar una súper sorpresa, però això ho deixo per demà.
Total, que non sono tamarra ma sono bibliotecaria! i ara sí de debò.