Cada dia més fantasma!

El títol del post d'avui no es correspon amb el tipus de la foto, parla de mi.
Avui he tingut la segona entrevista de feina amb l'empresa que, sembla, està molt interessada en contractar-me.
Al final li he pogut rascar 3.000 euros més l'any i la possibilitat de 3.000 euros més d'un bonus segons objectius. (Rascar és un dir, ja ho tenien calculat).
M'han dit que si el que vull és realitzar una carrera professional, no és el lloc adient, només tinc dos esglaons que pujar, perquè després no hi ha res més. Tot i això m'han dit, "ara, si després resultes ser un Ronaldinho...", i jo que tinc l'autoestima pel terra li he contestat, "no, jo no sóc un Ronaldinho, sóc un Messi".
Després m'he penedit per la fantasmada, però si el senyor del post d'ahir ha arribat on ha arribat, jo puc ser qui vulgui.

A part d'això, el Barça d'ahir em va fer patir i gaudir alhora, potser el de la foto hauria de ser el Xavi, que ens està salvant de totes.
La Marta no pateix, em diu que estic boja, que em tranquil·litzi, però el futbol em serveix per desfogar-me i, a més, és una qüestió d'honor quedar per davant, principalment, del València i el Madrid. És orgull català, collons!