La conversa
No sé com però avui he acabat parlant de religió amb la Yamile (els que em llegiu i mai no deixeu un puto comentari, ja sabeu qui és), doncs bé no sé com ha vingut al cas, però m'ha preguntat si jo estava batejada, jo li he contestat que batejada, comulgada i confirmada, (molt a pesar meu) i ella m'ha explicat que no està batejada però que ho voldria fer, que té fe i creu en déu (el de les barbes blanques, eh!)....Jo li he preguntat que perquè aquest i no altre, a mi no em van donar a escollir, però ara per ara es pot ser budista, musulmà, protestant, etc. en la meva època no hi havia elecció. Ella m'ha contestat, que no sabia, que ella volia fer-se catòlica, de les "normals", no evangelista ni res d'això..., serà que ja està començant a fer efecte la proposta de Mister Rajoy?
3 comentaris:
Ostres, tu! No sé com t'ho fas que sempre acabes tenint aquesta mena de converses amb ella. Jo em limito a parlar del Nano, donar-li les instruccions del dia i pagar religiosament...
Hola cunyada!
M´he decidit a escriure al blog, aquesta és la meva adreça laputalife.blogspot.com.
Adéu!!!
Berta, que ja t'he agregat, eh? Que fort això, voler-se batejar per ser catòlica "de les normals"... En realitat fa l'efecte de ser un intent de ser "com tothom", no? Llàstima que la gràcia estigui en ser diferent, justament.
Jo no estic batejada i n'estic orgullosa. Almenys no he de passar per tot el ferragós tràmit de l'apostatació!
Publica un comentari a l'entrada